El fenomen migratori és complex i multifacètic, i on s’inclouen factors econòmics, polítics, psicològics, socials i culturals.

El procés d’adaptació a la comunitat d’acollida es caracteritza per una sèrie de situacions que generen estrès, que s’assemblen al dol i que comporten com a característica comuna l’ambivalència, que s’estén al llarg de tot el procés migratori. Aquesta adaptació és bio-psico-social, és a dir, arriba als tres nivells que configuren a la persona.

Com més suport social i èxit en la consecució dels objectius del projecte migratori, millor serà l’elaboració del dol migratori i, en conseqüència, hi haurà una millor adaptació a la nova situació, i viceversa. El dol migratori es refereix a la pèrdua múltiple i massiva de vincles amb l’entorn físic, social i cultural, pel dolor i la frustració d’expectatives, que es produeixen pel fet de traslladar-se  des d’un lloc amb vincles afectius a un de nou, a on cal adaptar-se i establir nous vincles.

És bastant freqüent que les persones migrants pateixin fatiga cognitiva i emocional, motivada per l’esforç que ha de realitzar la persona, al tenir que actuar permanentment de forma conscient i voluntària, per tal d’entendre be quines són les claus culturals i els rols que existeixen a la cultura d’acollida. Sovint els rols apresos al país d’origen són inoperants al nou país de residència.

Respecte a aquest tipus de fatiga, el psiquiatre Joseba Achotegui va establir el concepte de Síndrome d’Ulisses per descriure la manifestació d’un quadre d’estrès crònic particular a les persones migrants. Aquesta síndrome, que no trastorn, suposa un deteriorament de la salut mental que inclouria el patiment de determinats dols per l’exposició a diverses situacions.

atenció en salut mental als migrants

Per accedir a l’atenció en salut mental, sovint, els migrants es troben amb dues barreres: la lingüística i l’estigma. En el cas de la barrera lingüística, pocs serveis i materials estan disponibles en les seves llengües maternes. A més, als materials informatius cal considerar que les concepcions de la salut mental poden ser diferents a cada cultura.

Pel que fa a l’estigma, aquest està omnipresent a les comunitats de migrants i refugiats. Per a molts, tenir un trastorn mental és el mateix que estar boig. En molts casos, les persones amb una malaltia d’aquest tipus són marginades dins de la seva comunitat.

Per superar aquestes barreres i millorar l’atenció en salut mental a migrants i refugiats, un estudi de Wilder Research recull una sèrie de recomanacions:

  • Familiaritzar-se amb les concepcions culturals de la salut i de la salut mental dels migrants.
  • Comptar amb traductors, intèrprets o mediadors culturals, ja que són un pont lingüístic entre els professionals i els pacients. És important que aquests intèrprets estiguin formats en salut mental.
  • Col·laborar amb altres proveïdors de salut. És fonamental que els metges de capçalera estiguin ben coordinats amb els especialistes de salut mental.

Wilder Research assenyala diferents models d’atenció i teràpia pel col·lectiu migrant com són la psicoeducació, la teràpia de grups, les visites al domicili, i la medicació. Cal tenir en compte que la medicació pot tenir efectes negatius depenent de la concepció de la salut per part dels migrants, sobretot quan s’atribueix a la malaltia causes espirituals.

 


Fonts:

Thao M. Immigrant and refugee mental health: best practices in meeting the needs of immigrants and refugees. Wilder Research, febrer 2009. Disponible a: https://mhpss.net/?get=250/Immigrant-and-Refugee-Mental-Health-Best-Practices-in-Meeting-the-Needs-of-Immigrants-and-Refugees-Snapshot.pdf

Tobar A. Una aproximación a las reacciones psicológicas en la migración. Flacso Guatemala, 2012. Disponible a: http://www.flacso.org/secretaria-general/una-aproximaci-n-reacciones-psicol-gicas-migraci-n

Sayed-Ahmad N. Proceso migratorio, diversidad sociocultural e impacto sobre la salud mental. Educació Social: Revista d’intervenció sòcioeducativa, 2013. Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/267195/368950

Foto: H4G2 -Bolivia AE1. Trajecte en autobús des de La Paz a Copacabana, Bolivia. Disponible a: https://www.flickr.com/photos/hgr-/7905092852/