A més de la depressió, el trastorn per estrès posttraumàtic és el més comú entre els refugiats, però només el 5% dels casos han rebut teràpia psicològica als països d’acollida com Jordània, el Líban i Turquia.

La Guerra Civil Síria ha provocat 500.000 morts en cinc anys, més de 4 milions de refugiats i gairebé 12 milions de desplaçats, amb les conseqüències tant físiques com psicològiques que comporta. Segons l’Agència de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), els problemes de salut mental més habituals de la població siriana desplaçada són: la depressió, els trastorns per dol prolongat, l’estrès posttraumàtic i l’ansietat.

Molts d’ells, entre els quals hi ha els infants, han hagut de viure en camps de refugiats com a mínim un any abans de ser recol·locats. La falta d’un tractament adequat i l’existència de graus elevats d’estrès empitjoren la seva situació. A més, l’accés a l’atenció sanitària és encara un obstacle per la majoria.

Tot i que no hi ha dades que quantifiquin quants refugiats sirians que viuen a Europa pateixen trastorns psicològics, un estudi publicat el 2015 per la Càmera Federal Alemanya de Psicoterapeutes destaca que la meitat dels refugiats que viuen a Alemanya – destí final de molts dels que han arribat a les costes gregues- tenen problemes de salut mental. També, el 70% dels refugiats han presenciat situacions de violència i el 50% n’han estat víctimes. Segons les autoritats turques, més de la meitat dels refugiats sirians que es troben al país necessiten suport psicològic.

En el cas concret dels nens refugiats, la ONG International Medical Corps (IMC) ha destacat, en un estudi recent, que l’epilèpsia, els trastorns intel·lectuals i de desenvolupament, a més de diversos trastorns emocionals, són les situacions més comunes. Aquests problemes de salut mental tenen greus implicacions a llarg termini des del moment en què els nens requereixen més recursos a l’escola i en la seva transició a la vida laboral.

Pel que fa a l’educació, Nacions Unides calcula que a mitjans del 2015 més de la meitat de nens sirians no estaven inscrits als col·legis dels països d’acollida. Per la seva banda, les dones i les nenes sovint estan exposades a patir violència de gènere, a matrimonis no desitjats i a l’explotació sexual. El 2014, el 91% de les nenes sirianes d’entre 15 i 18 anys que vivien a camps de refugiats no van anar a l’escola a causa d’estar obligades a treballar per poder subsistir.

salut mental dels refugiats

Recomanacions per millorar les condicions de salut dels refugiats

L’ONG Internacional Medical Corps ha identificat una sèrie de reptes i recomanacions que s’haurien d’afrontar per tal que la situació dels refugiats evolucioni de forma positiva. En primer lloc, aconseguir que l’atenció a la salut mental formi part del sistema general de salut, fet que afavoreix la reducció de l’estigma cap a aquells que busquen atenció en aquest àmbit.

En segon lloc, una millora de la formació en salut mental dels professionals generalistes, juntament amb un augment de professionals de salut sirians a centres hospitalaris turcs. Aquest fet milloraria l’accés de refugiats sirians a l’atenció en salut mental. També, és necessari que la comunitat internacional destini més recursos als països d’acollida i que sigui prioritari l’atenció als trastorns de desenvolupament dels infants.

Amb l’objectiu de coordinar els serveis de les diferents agències, el ministeri de salut libanès va establir el 2014 un programa de suport a la salut mental i d’ajuda psicològica de la mà d’UNICEF i l’OMS. L’informe del Migration Policy Institute recomana la implantació de programes com aquest als països que acullen refugiats, sobretot per atendre la vulnerabilitat dels menors. En cas de no satisfer les seves necessitats de salut mental, el desenvolupament dels infants durant l’adolescència podria ser dispar i derivar en una generació perduda.

 


Fonts:

Weissbecker I y Leichner A. Addressing Mental Health Needs among Syrian Refugees. Middle East Institute, setembre 2015. Disponible a: http://www.mei.edu/content/article/addressing-mental-health-needs-among-syrian-refugees

Sirin S y Rogers-Sirin L. The Educational and Mental Health Needs of Syrian Refugee Children. Migration Policy Institute, octubre 2015. Disponible a: http://www.migrationpolicy.org/research/educational-and-mental-health-needs-syrian-refugee-children

Rubin S. Brain drain: the neglected mental health of refugees in Europe. Irin News, març 2016. Disponible a: https://www.irinnews.org/feature/2016/03/09/brain-drain-neglected-mental-health-refugees-europe

Karasapan O. Syria’s mental health crisis. Brookings Institution, abril 2016. Disponible a: https://www.brookings.edu/blog/future-development/2016/04/25/syrias-mental-health-crisis/

 

Foto: ACNURBjørn Heidenstrøm