Des de que va esclatar la crisi econòmica el 2008, l’Oficina Regional per Europa de la OMS i l’Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut han fet un seguiment dels efectes de la crisi en la salut mental i els sistemes de salut a Europa. El llibre Economic Crisis, Health Systems and Health in Europe: impact and implications for policy recopila les conclusions d’aquest estudi que va analitzar les respostes dels sistemes de salut europeus des de l’inici de la crisi fins que Irlanda va abandonar el programa d’ajuda econòmica de la Unió Europea i del Fons Monetari Internacional el 2013. El llibre proporciona informació sobre els tipus de polítiques més proclius a protegir la salut, que garantitzen una protecció financera i mantenen el rendiment dels sistemes de salut que experimenten pressió fiscal.

Resiliència, canvis i col·laboració

És evident que quan la crisi va començar, alguns sistemes estaven millor preparats que uns altres per bregar amb la pressió fiscal. Alguns factors com les escales adequades de despesa pública en salut o la voluntat política per abordar les ineficiències van ajudar a augmentar la resiliència i van facilitar que el país pogués respondre de manera eficaç.

Tot i que estar preparat és important, les respostes polítiques a la pressió són decisives. En un context d’austeritat, els responsables polítics tenen opcions. El ventall de respostes va demostrar la capacitat dels països que fan front a una greu pressió fiscal d’introduir canvis que asseguren protecció financera i accés als serveis sanitaris dels grups vulnerables de persones, enforteixen el rendiment del sistema sanitari i augmenten la resiliència.

Les crisis anteriors van mostrar que els efectes negatius sobre la salut de la població i els sistemes sanitàries podien mitigar-se amb polítiques i regulacions oportunes. No obstant això, la crisi vigent ha posat de manifest que els reguladors no poden implementar aquestes polítiques sols. Per protegir la salut i l’accés als serveis sanitaris, és necessària la col·laboració amb els responsables de les polítiques socials i fiscals. La política social promou la seguretat financera domèstica, mentre que la política fiscal permet al govern mantenir els nivells adequats de despesa social.

Salut mental

La salut mental ha estat l’àrea més sensible als canvis econòmics de la crisi actual. A alguns països de la Unió Europea ha augmentat el número de suïcidis, que sovint han revertit una tendència descendent. Existeixen també indicis de l’increment de la prevalença de trastorns mentals.

Mentre que les dades suggereixen que l’atur i la inseguretat financera augmenten el risc de patir problemes de salut mental, hi ha una manca de proves contundents que demostrin els seus efectes sobre altres resultats en salut.

En general, les escasses dades disponibles indiquen que els efectes més importants sobre salut s’han concentrat en aquelles persones que han perdut la feina i en els grups més vulnerables i menys visibles de la societat, que inclouen migrants, persones sense sostre, drogodependents (les persones menys accessibles pels investigadors).

Des de que la crisi va començar, professionals destacats de la salut han subratllat els costos humans i econòmics que ha suposat el suport insuficient a les persones amb problemes mentals. S’han perdut xarxes de seguretat social més fortes i programes actius de mercat laboral; mesures per restringir l’accés als mitjans d’autolesió per a individus vulnerables; com també l’expansió de programes d’ajuda a les famílies i l’accés universal als serveis de salut.

L’absència de dades actualitzades sobre morbiditat i mortalitat a escala europea ha dificultat avaluar plenament els efectes immediats de la crisi i les respostes polítiques en salut. El contrast amb la velocitat amb la que les dades econòmiques estan disponibles és un clar indicador d’on resideixen les prioritats polítiques.

Quan es fa un seguiment de la salut és important anar més enllà de les estadístiques nacionals. Aquesta crisi i altres recessions prèvies han evidenciat que eles efectes negatius sobre la salut es concentren en els grups més vulnerables de persones, particularment en les persones que han perdut la seva feina, però també en els grups mencionats anteriorment.

L’abast total de l’impacte de la crisi sobre la salut de la població és encara a reveure. Gran part de les dades examinades a l’estudi estan relacionades amb estats de salut on el temps entre l’exposició i el resultat és relativament curt, com per exemple malalties mentals, suïcidis, malalties infeccioses i lesions. No obstant això, é molt probable que hi hagi efectes adversos addicionals sobre la salut a causa de l’augment de la inseguretat domèstica financera, un accés tardà als serveis sanitaris i errors en la gestió de malalties cròniques. Aquests efectes poden no manifestar-se durant un temps. Un seguiment estret a escala nacional i internacional és, per tant, indispensable, així com també ho són les polítiques actives per mitigar els efectes adversos.

 


Font: Thomson S, Figueras J, Evetovits T, Jowett M, Mladovsky P, Maresso A, Cylus J, Karanikolos M, Kluge H. Economic Crisis, Health Systems and Health in Europe.World Health Organization.2015. Disponible a: http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0008/289610/Economic-Crisis-Health-Systems-Health-Europe-Impact-implications-policy.pdf?ua=1