Entrevistem Craig DeLarge, investigador nord-americà en salut digital i salut mental.

Estem interessats en conèixer què ha aprés fins ara en el seu estudi sobre salut mental digital, quins creu que són els beneficis principals de l’enfoc digital de la salut mental?

Els beneficis de la salut mental digital són similars als que podem trobar a la salut digital en general. En la meva recerca he trobat que les aplicacions es poden dividir en termes generals entre:

a) es fan servir com a eines de comunicació, comunitat i educació
b) detectar, monitorar i diagnosticar la condició de salut mental,
c) coordinar l’atenció assistencial, i cada un representa els avantatges principals per aquells que pateixen o tracten una malaltia mental, a més d’aquells que són cuidadors d’algú que pateix alguna condició.

Tot i que hi ha un potencial molt gran, encara estem a la primera etapa i ens esperen anys de molta feina per tal d’assegurar-nos que el nombre més gran possible de gent es beneficia de l’efectivitat d’aquestes tecnologies. També ens hem d’adonar que aquests beneficis estan amenaçats per una sèrie d’obstacles, bàsicament:

  • estigma/discriminació, que fa que alguna gent no es pugui beneficiar d’aquestes tecnologies perquè senten vergonya o tenen por de la reacció de la societat quan reconeguin el seu malestar mental,
  • privacitat, ja que s’utilitza informació per fer anàlisis i prendre decisions que els pacients preferirien que no es fes servir,
  • falta de rigor, que pot portar a diagnosticar persones amb malalties que no tenen o viceversa, per la qual cosa es necessita millors mecanismes de regulació,
  • l’accés socioeconòmic, és a dir, “la divisió digital”, que causa que les persones amb falta de recursos no puguin accedir a aquestes tecnologies.

 

Quin perfil de pacient se’n pot beneficiar? Quin paper assumiran els pacients en aquest nou escenari?

Els beneficiaris d’aquestes tecnologies són multitud. Inclouen totes aquelles persones susceptibles de patir recaigudes de salut mental que poden ser evitables amb tecnologies que eduquen o monitoren malalties mentals. Inclouen totes aquelles persones que pateixen, que ja s’han recuperat, i que proporcionen atenció al pacient. Aquest últim es beneficia d’aquestes tecnologies, que eduquen, proporcionen el suport de la comunitat i donen accés a tractaments apropiats a través del telèfon, monitoren i diagnostiquen recaigudes i promouen la detecció precoç, que encoratja la cura i recuperació mitjançant les plataformes de coordinació. I també els professionals que, amb aquestes eines digitals, poden diagnosticar més objectivament, fer un seguiment del pacient i descobrir quina teràpia és més adequada en cada cas.

En quan al perfil del pacient, no se m’acut cap que no se’n pugui beneficiar i, més important encara, aquells que són candidats a convertir-se en pacients poden evitar ser-ho.

El paper que jugaran els pacients en aquest nou escenari és similar al que juguen a la sanitat en general. Per beneficiar-se d’aquestes tecnologies es requereix que el pacient les adopti i se n’adhereixi. L’adopció i adherència requereixen formació, que s’elimini l’estigma, reemborsament, suport dels professionals i l’encoratjament de la comunitat. La salut i la seva atenció són una activitat social, i es necessita que la societat actuï perquè els individus se’n puguin beneficiar. En la meva investigació, he trobat una petita però molt activa comunitat de salut mental en línia que promou perquè es facin varies reformes i remodelacions en el sector de salut mental, però que no en saben tant de les aplicacions digitals de salut aplicades en aquest camp com haurien.

També cal destacar que quan els pacients no s’adhereixen a aquestes aplicacions tecnologies, sovint es deu a que són modernes però incòmodes i inconvenients de fer servir. Aquesta és una àrea que s’ha de millorar.

 

Alguns dels desavantatges amb els quals es relaciona la salut digital i la salut mòbil són la privacitat de dades i l’accés socioeconòmic dels pacients. Quina és la millor manera de superar aquests obstacles?

Aquesta pregunta no té una resposta fàcil. Pel que fa a la privacitat de dades, tinc l’esperança que de la mateixa manera que ara considerem segur i acceptable gestionar les nostres comptes bancàries a la xarxa, en el futur ens passarà el mateix amb la sanitat. Pensa que abans consideràvem online banking quelcom totalment irresponsable. I pel que fa a l’accés socioeconòmic, recorda que abans els telèfons mòbils i la banda alta estaven disponibles només als més rics, mentre que ara hi ha més smartphones que habitants al planeta.
Aquests dos exemples suggereixen que la innovació, l’educació i el temps són tres maneres de superar els obstacles. La innovació proporcionarà mètodes més assequibles i més segurs que faran que confiem amb aquestes tecnologies i les adoptem. L’educació tindrà un paper en ampliar el nostre coneixement, responsabilitat i confiança, la qual cosa proporcionarà més beneficis a un nombre més gran de persones, pacients i professionals.

 

Un dels problemes més habituals en salut mental és l’estigma que se li associa. De fet, de vegades impedeix que les persones que necessiten ajuda, la demanin.
Com pot ajudar la salut mental digital a combatre aquest estigma?

La principal contribució de la salut mental digital en la lluita contra l’estigma es fa a través de la seva funció comunicativa, educativa i social. Avui en dia hi ha una àmplia gamma d’iniciatives anti-estigma en els entorns massiu i micro de les xarxes socials. El temps ha demostrat que un grup de persones exposat a una idea una cert nombre de vegades acabarà acceptant-la com una realitat i crec que l’entorn mediàtic digital ha accelerat aquest fenomen per a alguns mems. Estic molt emocionat sobre com s’està utilitzant els mitjans en aquest sentit. També es va plantejar la hipòtesi segons la qual una de les millors maneres de combatre l’estigma és conèixer a la persona que s’estigmatitza per poder adonar-se que aquesta persona no és una amenaça com es pensa. Crec que dins de la salut digital, les xarxes socials tenen el potencial de mostrar-nos casos de gent que pateix de problemes de salut i de gent que se n’ha recuperat i ara porta una vida productiva, la qual cosa provoca un canvi en la nostra actitud davant les malalties mentals.

 

Podria destacar un projecte de salut mental digital a EUA i un a Europa?

Existeixen molts projectes en aquest àmbit i resulta un repte descriure breument. També puc dir-te que aquests projectes solen desafiar les fronteres. Dels que he vist destacaria PSIOUS, guanyador del Mental Health Digital Innovation Challenge que he coorganitzat, i Big White Wall, una comunitat de suport molt coneguda al Regne Unit que s’està estenent.

PSIOUS és una plataforma maquinari / programari que permet als professionals de la salut mental oferir psicoteràpia mitjançant realitat virtual a aquells que pateixen fòbies o estrès traumàtic. Utilitza lents de realitat virtual per al pacient el que permet que el professional participi i orienti al pacient en l’escenari de realitat virtual. La plataforma disposa d’una àmplia gamma d’escenaris.

Big White Wall és una comunitat online que proporciones recursos de suport per tractar estrès mental i emocional. Té fòrums, anomenats talkabouts, instruments d’autoavaluació, material educatius i cursos de suport guiats. Aquesta plataforma congrega en un sol espai molts dels recursos que tots necessitem i que espero ens anem acostumant a usar-los més proactivament per tenir més cura de la nostra salut mental com el tenim de la nostra salut física.