“Les experiències de discriminació de persones que reben l’etiqueta de trastorn mental greu són aproximadament del 60% les persones que reconeixen haver patit algun tipus de discriminació” 

Entrevistem a Hernán Sampietro, psicòleg social, usuari de salut mental, soci fundador i secretari d’ActivaMent Catalunya Associació, secretari de la Federació Veus i vicepresident d’Obertament.

  • Quines necessitats tenen els pacients i no estan cobertes per l’actual sistema de salut?

En primer lloc és una necessitat d’informació en allò que vol dir el diagnòstic. Una persona quan és diagnosticada amb un problema de salut mental rep, juntament amb aquesta etiqueta, tota la càrrega de prejudicis socials que hem anat rebent al llarg de la vida dels mitjans de comunicació i de la societat en general. Una persona amb l’etiqueta de trastorn mental sever, com una esquizofrènia o un trastorn bipolar, té una crisi d’identitat, no es reconeix a sí mateixa i fins i tot té por d’allò que pugui arribar a fer o sentir.

  • En l’àmbit de la salut mental les dones pateixen una discriminació doble: d’una banda, per ser dona i, de l’altra, per tenir un trastorn mental. Això es tradueix en menys oportunitats de recuperació i de reinserció social. Com es pot reinvertir aquesta situació?

Les experiències de discriminació de persones que reben l’etiqueta de trastorn mental greu són aproximadament del 60% les persones que reconeixen haver patit algun tipus de discriminació.No hi ha diferències quantitatives en la proporció de persones de diferent gènere. Un exemple concret té a veure en l’àmbit laboral, on hi ha una discriminació evident. En el cas de salut mental, l’índex d’atur triplica a la població general. Un estudi recent apuntava que un 85% de persones amb trastorn mental sever que no estan incapacitades per treballar no tenen feina.

Una cosa que nosaltres treballem molt té a veure amb els processos d’apoderament d’intentar que les persones participin en els moviments associatius de persones diagnosticades. Estem demanant ajuda a col·lectius feministes per reflexionar per què si més de la meitat de persones sòcies són dones, aquells que s’impliquen activament en càrrecs de responsabilitat i en la lluita pels drets són en la seva majoria homes.

  • Com es pot trencar amb l’estigma del diagnòstic?  

Totes les persones som diverses tinguem la mateixa etiqueta o no: dues persones amb el mateix diagnòstic poden ser absolutament diferents o dues amb diferents etiquetes poden assemblar-se molt. Des de l’àmbit professional es reprodueix inconscientment l’estigma quan no s’explica als pacients què signifiquen els seus diagnòstics.

  • El model de salut integral pot contribuir a reduir aquest tipus de situacions?

És una manera de fer-ho, una de les moltes que haurien de canviar la situació d’estigma i autoestigma que les persones autorreproduïm. El model d’entendre que som persones més enllà d’un cos, el model d’entendre que la salut física també pel propi procés i per qüestions de discriminació que afecten molt a la qualitat de vida de les persones per qüestions socioeconòmiques en el moment de rebre el diagnòstic. I entendre que la persona és bastant complexa i s’ha d’entendre en totes les seves dimensions és un camí més per lluitar contra l’estigma.