Soma&Psy entrevista a Michelle Funk, Coordinadora de desenvolupament de polítiques i serveis de salut mental a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), sobre el paper i les recomenacions de l’OMS en salut mental.

Quina influència te l’Organització Mundial de la Salut en les polítiques nacionals de salut mental i quines són les seves recomanacions?

L’OMS és una agència de salut especialitzada i la font més important d’informació sobre salut mental en els països de tot el món. Les polítiques i recomanacions de l’OMS són importants a l’hora d’establir els programes nacionals de salut mental. Les seves principals recomanacions es descriuen detalladament en el pla exhaustiu de salut mental 2013-2020, adoptat el 27 de maig de 2013 per l’Assemblea Mundial de la Salut.
El pla d’acció identifica les accions clau per països, organitzacions nacionals i internacionals i la Secretaria de l’OMS, per abordar quatre objectius clau:

  • “Enfortir de manera eficaç el lideratge i la governança per la salut mental”, per exemple posant en pràctica polítiques, estratègies i lleis que estiguin en línia amb la normativa internacional des drets humans.
  • “Proporcionar serveis globals, integrats i eficaços de salut mental i d’atenció mèdica i social en context comunitari”, que promoguin la recuperació i els drets humans.
  • “Implantar estratègies per a la promoció i la prevenció en salut mental”, per exemple desenvolupant i establint estratègies de prevenció del suïcidi.
  • “Reforçar els sistemes d’informació, l’evidència i la recerca en salut mental”. [1]

Quin grau de prioritat te la salut mental en el països en vies de desenvolupament?

En la majoria de països en vies de desenvolupament, la salut mental no rep l’atenció que requereix. Milions de persones arreu del món es veuen afectades per problemes de salut mental, i una de cada quatre persones se’n veurà afectada al llarg de la seva vida. Globalment, els problemes de salut mental representen un 13% de la càrrega de morbiditat total, i 31% del temps que s’ha viscut amb una discapacitat.

Malgrat la prevalença i l’impacte negatiu que suposen els problemes de salut mental en la vida de les persones, hi ha països arreu del món que no inverteixen adequadament en salut mental. Per exemple, un 30% dels països no tenen un pressupost dedicat a la salut mental, i a l’Àfrica 70% dels països gasten menys d’un 1% del seu pressupost sanitari en salut mental.

La salut mental no ha sigut una prioritat degut al gran estigma vinculat a les persones amb trastorns mentals i als prejudicis i idees falses que es tenen sobre la salut mental, entre les quals es troba la creença que no existeix una atenció efectiva ni tractaments per aquests problemes. A més, és una prioritat que ha de competir amb la de les malalties infeccioses, com el virus de la SIDA i la malària, la qual cosa ha alterat el panorama del finançament per la salut mental.

Quins reptes o obstacles frenen la integració de l’atenció de la salut mental a l’atenció de la salut física i serveis sanitaris?

En molts països de renda baixa i mitjana els principals proveïdors de serveis de salut mental són els hospitals psiquiàtrics, on l’atenció és de baixa qualitat i sovint s’infringeixen els drets humans. L’OMS recomana que es substitueixi aquests serveis per una xarxa comunitària de serveis de salut mental i d’atenció social. Tanmateix, molts països que ho estan intentant fer s’han trobat amb molts entrebancs per tancar els hospitals psiquiàtrics i desenvolupar serveis sociosanitaris que promoguin la salut mental.
Alguns dels obstacles i dels reptes per integrar l’atenció a la salut mental són:

  • Falta de recursos, tant de finançament com de personal
  • La creença que els trastorns de salut mental només poden ser tractats en entorns especialitzats
  • Falta de formació dels professionals socials i sanitaris per tal que puguin identificar i donar suport a pacients amb trastorns psicosocials
  • L’actitud estigmatitzant dels professionals del sector social i sanitari respecte a persones amb condicions de salut mental, la seva falta de coneixement sobre els drets humans i la falta de col·laboració per la seva part amb els usuaris dels serveis per tal de dissenyar conjuntament plans de rehabilitació
  • Els legisladors, creadors de plans i proveïdors haurien d’adonar-se que per tal de trobar solucions efectives per tractar la salut mental es necessita abordar el tema des de diversos sectors, com ara el d’habitatge, d’educació, de treball, renda i social, i no només des del sanitari.
  • Sistemes nacionals socials i sanitaris generalment febles

Com poden ajudar les TIC a integrar l’atenció a la salut mental?

Ja s’han implementat i desenvolupat algunes tecnologies de la comunicació (TIC) i altres innovacions tecnològiques que milloren l’accés a un seguit de programes de salut mental. Els objectius de la majoria de solucions tecnològiques són: ajudar en el diagnòstic dels trastorns de salut mental, ampliar i millorar l’atenció, ajudar a pacients a autogestionar la seva condició, formar a professionals sanitaris, promoure intervencions terapèutiques o gestionar símptomes, entre d’altres. Les tecnologies permeten des de xatejar i enviar missatges SMS, a fer videoconferències, les aplicacions mòbils, enviar correus, els fòrums en línia, programes d’autoajuda i pàgines web.[2]

Les avaluacions que s’han fet fins ara mostren resultats prometedors, però es necessita investigar més per poder valorar la qualitat dels serveis d’atenció de salut mental proporcionats a través de les TIC. També s’han d’avaluar aquests programes i estudiar en diferents escenaris, amb diferents poblacions i amb diferents trastorns mentals, per tal de poder mesurar els impactes de les TIC a curt i llarg termini.

Com podem combatre la violació dels drets humans, la discriminació i l’estigma que sol anar lligat amb els trastorns de salut mental?

  • Canviant actituds i conscienciant a la població: Tots aquells involucrats, des dels Ministeris de Salut, a persones amb trastorns mentals i els seus familiars, a professionals de la salut i ONGs han d’unir esforços per educar i canviar l’actitud pública envers la salut mental i per lluitar pels drets de les persones que pateixen d’aquests trastorns.
  • Millorant els drets humans als centres de salut mental: S’haurien d’establir mecanismes per monitorar les condicions dels drets humans dels centres i protegir contra el tractament inhumà i degradant i les condicions de vida extremes, alhora que es promou la igualtat en l’atenció i es defensen els drets humans dels pacients. Els pacients també haurien de tenir la possibilitat de presentar queixes formals en cas que s’infringeixin els drets humans.
  • Apoderant pacients amb trastorns mentals i els seus familiars: El govern hauria de promoure i encoratjar la creació d’organitzacions per persones amb condicions de salut mental. Els afectats són els qui estan en la millor posició per detectar problemes, especificar les seves necessitats i ajudar a trobar solucions que puguin ajudar a millorar la salut mental en els seus països, doncs el seu paper és clau a l’hora de dissenyar i implementar les polítiques, plans, lleis i serveis que en fan referència.
  • Substituint les institucions psiquiàtriques amb l’atenció comunitària: Les institucions més grans, que sovint són aquelles que infringeixen més drets humans, s’haurien de substituir per serveis de salut mental comunitaris amb el suport d’hospitals generals i de l’atenció domiciliaria. A més, les persones haurien de tenir accés a oportunitats educatives i laborals, a més de suport social, com ara el dret a l’habitatge.
  • Augmentar el pressupost dedicat a la salut mental: Els governs haurien de dedicar una part més gran dels seus pressuposts de salut en salut mental. A més, el personal que treballa en salut mental s’ha de formar i entrenar per tal d’assegurar que tothom té accés a serveis de salut mental de qualitat, que compleixen amb els drets humans a tots els nivells del sistema sanitari.
  • Adoptant polítiques, lleis i serveis que promoguin els drets humans: Els països, amb la participació d’aquells afectats en salut mental i altres agents del sector, haurien de desenvolupar polítiques, lleis i serveis de salut mental que promoguin els drets de les persones amb trastorns mentals, els apoderin a prendre decisions sobre la seva salut, els proporcionin protecció legal, i els asseguri la seva completa integració en la comunitat.
  • Ratificant i implementant la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CRPD) de les Nacions Unides: La Convenció estableix uns principis clau necessaris posar fi a les violacions dels drets humans, tot protegint els drets de les persones amb discapacitats, incloses aquelles amb trastorns de salut mental. La seva adopció és un pas essencial per establir obligacions legals per part dels governs que assegurin que les persones amb discapacitat tinguin els mateixos drets humans.

S’està parlant molt sobre el projecte QualityRights de l’OMS, ens podria explicar en què consisteix?

L’OMS va llançar el projecte QualityRights el 2012. Com a part d’aquest projecte l’OMS treballa amb països per valorar i millorar la qualitat de la seva atenció sanitària i dels drets humans en centres de socials i de salut mental, amb l’objectiu d’apoderar les persones amb trastorns psicosocials i els seus familiars perquè puguin defensar els seus drets. A més, l’OMS ha creat un dossier, el QualityRights Toolkit, que estableix quins són els estàndards que s’han de complir en l’atenció de pacients amb trastorns psicosocials, dins el marc de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Els objectius específics de QualityRights són:

  • Millorar la qualitat del servei i el compliment dels drets humans en l’atenció de pacients en centres i hospitals;
  • Promoure els drets humans, i la recuperació i integració dels nens i adults amb discapacitats psicosocials dins de la comunitat;
  • Desenvolupar i reforçar les organitzacions de persones amb trastorns mentals i els grups de suport per familiars, per tal de crear una xarxa de suport mutu, i perquè puguin lluitar pels seus drets i influenciar els processos de presa de decisions en temes que els afectin;
  • Reformar polítiques nacionals i les lleis d’acord amb els estàndards internacionals dels drets humans, en particular les CRPD de les Nacions Unides.

QualityRights ja ha aconseguit resultats en alguns països. A Somalilàndia, al nord-oest de Somàlia, gràcies a una avaluació de l’Hospital Hargesia s’han pogut establir mesures per millorar els estàndards de l’atenció sanitària, les condicions de vida, la falta de personal i la integració a la comunitat. Avaluacions d’una sèrie de centres d’Astúries han portat al desenvolupament d’un pla estratègic de salut mental per millorar els seus serveis, i alhora millorar els drets de les persones amb trastorns psicosocials. A Brasil i Grècia, QualityRights ha portat a identificar necessitats i buits que s’hauran d’adreçar per millorar la qualitat de l’atenció sanitària i el compliment dels drets humans.

A l’Índia, QualityRights va ser inaugurat el juliol del 2014 pel Ministeri de Salut, Benestar i Família de Gujarat. Les seves activitats estan centrades en la valoració de la qualitat de l’atenció i del compliment dels drets humans a tots els centres de Gujarat, i en desenvolupar un pla de millora individualitzat per cada un d’aquests centres. A més, s’està desenvolupant un pla a gran escala pel desenvolupament de capacitats (capacity-building, en anglès, es refereix en aquest cas a la integració dels afectats, els seus drets i la qualitat de l’atenció que reben) dels treballadors sanitaris, els usuaris del servei i els seus familiars. També com a part del projecte, també s’ha establert per tot Gujarat grups de suport tant pels afectats com pels seus familiars.

 


[1] WHO. Draft comprehensive mental health action plan 2013–2020. May 16, 2013. http://apps.who.int/gb/ebwha/pdf_files/WHA66/A66_R8-en.pdf?ua=1.

[2] Boydell KM, Hodgins M, Pignatiello A, Teshima J, Edwards H, Willis D. Using Technology to Deliver Mental Health Services to Children and Youth: A Scoping Review. Journal of the Canadian Academy of Child and Adolescent Psychiatry. 2014;23(2):87-99.