Entrevistem a Cristina Molina, directora del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

 Quina és la situació actual a Catalunya pel que fa als programes de Salut mental i addiccions? Quines són les dades més rellevants?

A Catalunya estem en una situació d’un context internacional a on les dades de l’Organització Mundial de la Salut són vàlides i extrapolables en el nostre entorn. La depressió és la principal malaltia mental al món i té un pes molt rellevant sobre la qualitat de vida de les persones. Les persones amb un problema de salut mental viuen entre 15 i 20 anys menys que la resta de la població. A més, el suïcidi és la conseqüència més greu de les malalties mentals i és un problema de salut pública. Al nostre entorn tenim l’Enquesta de la Salut de Catalunya que ens parla de la probabilitat que té la població de patir un trastorn mental. Les dades que tenim ens diuen, per exemple, que en els menor de 15 anys la probabilitat de patir un trastorn mental és d’aproximadament d’un 4%, i és molt més elevat en nens que en nenes. Hem observat també una clara relació amb les classes socials i el nivell socioeconòmic: les classes socials més desfavorides tenen més probabilitat de patir una malaltia mental.

I en els adults?

En el cas de la població adulta, major de 15 anys, sabem que el 12,4% de la població patirà un trastorn mental, i en aquest cas, és molt més prevalent en dones que en homes. Sobretot hi ha més incidència de les malalties entre la població de 45 a 64 anys, i també es veu una clara relació socioeconòmica. Tot i així, malgrat que estem davant d’una problemàtica prevalent, hem de dir que a Catalunya, i a l’Estat Espanyol en general, les dades ens diuen que l’autopercepció que té la població del benestar mental és molt elevada. El 80% de les persones considera que el seu benestar mental és bo. No obstant això, l’OMS alerta que les malalties mentals seran un dels principals problemes de cara al futur, i que el 2030 la depressió serà la principal causa de discapacitat al món.

Com s’integren a Catalunya els serveis de salut mental i a les drogodependències en l’atenció primària?

És molt rellevant aquesta integració i una prioritat tant pel Pla d’Acció Europeu de l’OMS, que es va aprovar a Turquia el 2013, com pel Pla de Salut de Catalunya on es parla molt de la necessitat de millorar la resolució i la capacitat de l’atenció primària per resoldre i atendre determinat tipus de problemàtiques. En aquest cas, el pla de salut català parla de diferents especialitats entre les quals està la salut mental. Aquest és un element estratègic i un model assistencial d’integració molt important. Actualment, el percentatge de persones amb trastorns mentals que són atesos a l’atenció primària és bastant elevat i va en augment. Per exemple, l’any 2013, el 22% dels pacients atesos a l’atenció primària tenien un problema de salut mental. Tenim un sistema d’atenció primària molt accessible, i això permet que la gent hi pugui accedir i, per tant, és important que donem eines als equips d’atenció primària perquè puguin atendre adequadament els trastorns mentals no greus.

Quan va començar a posar-se en pràctica la integració de serveis?

Aquest model va començar quan es va definir el Pla Director de Salut Mental i Addicions l’any 2006. En aquell moment, una de les línies d’acció estratègica era coordinar l’atenció especialitzada i l’atenció primària per capacitar més a aquesta última i resoldre aquesta problemàtica d’integració. L’objectiu era anar més enllà de la interconsulta periòdica. Això va fer que es definís tot un model de cartera de serveis de salut mental i d’addicions en l’atenció primària de salut. En aquesta cartera s’incloïen les interconsultes de l’equip especialitzat en atenció primària; intervencions psicològiques breus i efectives en l’entorn de la primària; psicòlegs especialitzats que es desplacen a l’atenció primària; grups psicoeducatius portats per professionals d’infermeria formats, etc. Tot això es va implantar en un territori, i ara estem al voltant d’un 72% d’implantació en població adulta i en un 61% en població infantil i juvenil.

Aquest model d’integració ha permès una disminució important de la derivació de la primera visita per un problema mental no greu a la xarxa especialitzada. Estem parlant d’aproximadament un 17% menys de derivació de l’atenció primària a l’especialitzada l’any 2014 respecte a l’inici de la implementació del model, l’any 2006. Això ens ha permès que l’atenció especialitzada enfoqui l’atenció en els trastorns mentals més greus. Així, s’ha incrementat el percentatge de persones amb trastorns mentals greus que s’atén als serveis especialitzats, com també ha augmentat la taxa de visites successives d’aquestes persones en els centres de salut mental.

També treballem per integrar l’àmbit de la salut mental amb el de les drogodependències, ja que eren dues xarxes diferenciades, i perquè ens trobem amb la situació en la qual una persona amb trastorn mental pot tenir alguna addicció o que les addicions poden ser el desencadenant d’una malaltia mental.