Entrevistem a Marta Sànchez Bret, mànager del Clúster de Salut Mental Catalunya. Aquest clúster és l’únic que existeix a escala mundial i té el seu epicentre al municipi de Sant Boi de Llobregat.

  • Quin és l’origen del clúster de salut mental?

El clúster és una iniciativa publico-privada. Des de l’àmbit públic, la política de clústers es treballa des del departament d’indústria i competitivitat de la Generalitat de Catalunya. En aquest departament hi ha una unitat de clústers i és una política que s’ha treballat en els darrers vint anys. La paraula “clúster” vol dir gremi, és una associació de productors i proveïdors de serveis i productes que són competència entre ells i treballen en una àrea territorial comuna. La diferència dels clústers respecte els gremis és que el clúster engloba a molts agents diferents que intervenen i participen a les diferents fases de la cadena de valor de la salut mental. S’afavoreix la participació a través d’actes, formació, workshops, etc., amb l’objectiu que la transferència de coneixement dels diferents agents es comparteixi. Al compartir-la apareixen idees noves, es potencia la innovació i es generen nous projectes per a aquest mercat. Associats en forma de clústers s’ha comprovat que es millora la competitivitat, la rendibilitat i també els indicadors macroeconòmics. Actualment, a Catalunya hi ha 30 clústers certificats pel departament d’indústria a través del programa Catalonia Clusters.

L’origen del Clúster de Salut Mental és una mica diferent de la resta perquè sorgeix a partir d’un pla d’actuació local de Sant Boi de LLobregat del 2008 on es detecta que en aquest municipi hi ha molts llocs de treball associats a la salut mental. El 2013 es crea una associació sense ànim de lucre anomenada “Clúster Salut Mental Catalunya“. En els darrers tres anys hem potenciat el nombre de socis, hem rebut la certificació europea per participar al programa de Catalonia Cluster i hem rebut subvencions que donen suport a la divulgació del clúster. Al Clúster de Salut Mental hi ha activitats de promoció, prevenció, diagnosi, tractament, recuperació i de reinserció social i laboral.

Marta-Sanchez-cluster-salut-mental-catalunya

  • Quin tipus d’activitats es desenvolupen al clúster per potenciar el coneixement i la difusió de la salut mental?

El clúster com a plataforma proposa un calendari anual segmentat amb activitats de networking, presentacions de casos d’èxit, activitats estratègiques al voltant de diferents punts, fires i congressos, internet of things, workhops i ponències. El clúster no lidera les activitats, però promou que els socis membre del clúster liderin les iniciatives i el coneixement en salut mental. Per exemple, aquest any hem fet tres sessions “projecte tractor” que ha consistit a extreure una manera senzilla de transferir els processos de la salut mental (tractament, cronicitat, diagnòstic…) a altres sectors com el de les noves tecnologies, a través de diverses sessions. Aquest sector tecnològic ha fet una immersió en la salut mental i ha presentat solucions tecnològiques per millorar algun dels diferents aspectes que giren al voltant de la salut mental. Algunes d’elles s’han presentat en format de werable, en projectes de gamificació, realitat virtual augmentada, etc.

  • Quines iniciatives o projectes amb noves tecnologies s’han desenvolupat des del clúster?

En recerca, el clúster ha impulsat la investigació de la substància grisa del cervell en trastorns bipolars. És una cerca d’indicadors quantitatius, anomenats biomarcadors, que donin evidències de malalties que es puguin desenvolupar ara o en el futur. En aquest sentit s’ha realitzat una recerca en genètica i en neuroimatge i s’ha contrastat amb diversos grups de població com la neurimatge pot ajudar comparativament a indicar quina tipologia d’individus podrien ser més sensibles de patir un trastorn bipolar en un futur.

Des de la vessant de la diagnosi s’ha treballat conjuntament amb empreses que fan brain stimulators, o la lectura a través impulsos elèctrics dels corrents que passen pel cervell, a través d’un casc que es diu Moevio que el que fa és recollir dades dels diferents estímuls que passen en diferents tipologies de cervells. El tractament de les dades recollides es realitza amb l’open data i el big data: open data per donar coneixement de les dades a altres especialistes, i big data perquè hi ha tantes dades que s’han de poder establir algoritmes per poder treballar-les i trobar evidències.

S’han trobat evidències, per exemple, en el Parkinson a on s’ha vist que donar determinats estímuls elèctrics a diverses parts cervell pot evitar les crisis. En altres malalties com la psicosi incipient i la psicosi aguda s’ha evidenciat que el reconeixement de símptomes previs o biomarcadors a la crisi poden recollir-se en werables o per intervencions ecològiques momentànies on també es recullen dades dels pacients en diversos dies, pujar-les al núvol, analitzar les dades i extreure’n un patró. Es tracta de portar l’experiència presencial adquirida a un suport tecnològic.

També hi ha iniciatives de realitat virtual que ja s’utilitzen per tractar fòbies. Aquest tractament es pot fer a la consulta del metge que atén al pacient de forma presencial o a casa de forma virtual i supervisada pel metge, ja que totes les dades de la sessió queden enregistrades al núvol.

  • El clúster té intencions d’internacionalitzar-se?

Tenim un avantatge competitiu: no hi ha cap altre clúster de salut mental al món. Això és una fortalesa i a la vegada una debilitat. És una fortalesa perquè si es fa be i es creix de manera sòlida, s’estableixen criteris d’excel·lència i es transmet aquest coneixement de salut mental, podem ser els primers en exportar la visió del clúster internacionalment. Com a debilitat, el fet que no hi hagi res fet en forma de clúster suposa que hem començar des de zero sense cap model previ, i això requereix que els socis confiïn en el projectei en que la internacionalització és objectiu a llarg termini. S’ha de construir a poc a poc.

Al clúster treballem en forma de comissions, la primera reunió de la comissió d’internacionalització es va fer el passat mes d’abril, i es va manifestar l’interés en la internacionalització divulgativa a través de suports digitals. Pel que fa a la internacionalització en l’àmbit assistencial es va veure més interès en l’aprofitament de la marca Barcelona per poder oferir paquets de productes assistencials en salut mental a través, per exemple, de la Barcelona Health Destination. Aquests paquets poden tenir un suport amb eines com la telemedicina per fer un seguiment del pacient. Per altra banda, no es contempla obrir la internacionalització assistencial en altres països ja que no ho podem liderar des del clúster, és un aspecte més corporatiu a tenir en compte per cada soci del clúster, i requereix una inversió que s’ha de fer càrrec cada institució.