Martin Knapp és economista i analista de polítiques públiques. Les seves investigacions, consultories i la docència se centra en les àrees de Salut i de l’atenció social. És Director de la unitat d’investigació en assumptes socials de la London School of Economics (LSE), professor de Polítiques Socials i presideix la càtedra de Salut i Atenció Social de la LSE. Parlem amb ell per abordar l’impacte de la crisi econòmica en la Salut mental de la població.

  • Quins efectes té la crisi econòmica en la Salut mental de la població?

Es poden veure els efectes de moltes maneres. El més directe és veure quants diners té la gent per comprar coses que millorin el seu benestar i la seva salut mental, i quants diners tenen els països per invertir en els sistemes de salut. Hem vist retallades en la despesa pública en Salut en molts països del món, especialment a Europa. Crec que la salut mental ha estat una de les àrees més perjudicades en comparació amb altres àrees de salut, perquè molts la veuen com una àrea menys transcendental, o que no suposa un risc vital.

En les persones, sabem que hi ha un vincle entre l’atur i els problemes de salut mental, no en la creació de nous trastorns de salut mental, però que sens dubte empitjora la situació d’aquelles persones que tenen grans pressions econòmiques. A més, les persones que han tingut o que tenen algun trastorn mental tenen més probabilitats de perdre el seu lloc de treball que aquelles que no han patit cap malaltia mental.

Crec que hi ha un impacte important en allò que es coneix com un deute sense garantia, la gent que s’endeuta durant la crisi. Alguns com en el meu cas, no ens preocupem perquè tenim una bona feina i sabem que els nostres ingressos estan assegurats pels pròxims anys. Però per aquelles persones que no tenen aquesta seguretat, els deutes, fins i tot els deutes petits, causen molt estrès.

La crisi econòmica ha tingut un impacte directe o indirecte en la despesa pública i ha impactat en l’economia i en molts altres aspectes de les persones i de les seves famílies.

  • I ¿Quins han estat els efectes en els joves?

Alguna cosa que és especialment un problema pels joves és que, com estem en una crisi econòmica de llarga durada, és difícil per ells veure perspectives positives a llarg termini. A més, no tenen per definició grans reserves de resiliència, si ho comparem amb la població adulta.  Per tant, són un grup de població particularment vulnerable en molts països, com a Espanya o al Regne Unit, a on les taxes de suïcidi han augmentat. Aquesta taxa és una mesura extrema o el resultat d’una salut mental molt pobre i és molt preocupant en la població jove.

  • Segons l’Organització Mundial de la Salut, el 2020 la depressió serà la principal causa de discapacitat al món. Estan els governs prou sensibilitzats amb la necessitat d’invertir més en la salut mental?

Coneixem l’estigma al voltant dels problemes de salut mental i de la discriminació que experimenta gent amb aquests trastorns, i això té moltes causes. Un dels problemes que ens trobem és el de com canviem les actituds de polítics, governs i altres agents perquè no vegin els trastorns de salut mental com una cosa menys important que altres problemes de salut.

Crec que als països en vies de desenvolupament, a on es registren moltes morts a causa del VIH, la Malària o d’altres malalties contagioses, es podria entendre que la salut mental sigui una prioritat baixa. No obstant això, als països més desenvolupats, com els europeus, no entenc per què la salut mental és vista de forma negativa.

A més, una altra cosa és el fet d’entendre que molta gent amb un problema físic, com la diabetis, el càncer o les malalties coronàries, tenen moltes probabilitats de tenir una depressió. Hi ha evidències en pacients amb diabetis que si es millora el tractament de la seva depressió, en conseqüència, es millora la gestió de la diabetis per part dels pacients. Per tant, recordar a la societat que els problemes de salut mental no se situen en un espai a part, separat de la resta, i que atendre a aquests problemes múltiples de salut de manera conjunta és necessari no només pel benestar dels pacients, sinó que també és indispensable per millorar l’eficiència i la gestió de recursos dels sistemes de salut.

martin knapp

  • ¿Com pot la integració de la salut física amb la salut mental contribuir a un sistema de salut més efectiu?

Al Regne Unit veiem que els professionals de salut són més conscients dels possibles problemes de salut mental que podrien tenir els seus pacients. Segurament, fa deu anys un metge diria a un pacient amb càncer: “És clar que estàs trist, tens càncer, i el càncer és una malaltia que causa por i que entristeix a la gent”. Avui dia, crec que els metges diuen coses semblants a: “Si, tens càncer, probablement estàs desenvolupant una depressió clínica i podem tractar-la. Si la tractem com a mínim la teva qualitat de vida millorarà, encara que no suposi canvis en el càncer”. Per tant, crec que no és un canvi molt costós o difícil en la manera en què treballen els serveis de salut, però crec que es pot fer una gran diferència en la manera en com la gent se sent.

  • El creixement ràpid del nombre de població en edat avançada comença a ser una prioritat en l’agenda política dels països més desenvolupats. Cap a on creu que van les prioritats de salut mental en els pròxims cinquanta anys?

Crec que en països com el Regne Unit no estan reconegudes com ho haurien d’estar les necessitats de salut mental de la població més envellida. Als últims cinc o deu anys, hi ha hagut un creixement de la conscienciació del creixement de la prevalença de la demència i s’han pres mesures per millorar el diagnòstic i el tractament.

I de nou, crec que algunes vegades hi havia la tendència en el passat d’etiquetar-la com: “Bé, com saps et fas gran i envellir entristeix, és així”, en comptes d’investigar si, de fet, aquesta tristesa podria tractar-se. Sabem que hi ha un risc creixent en totes les tipologies de malalties de llarga durada en la població d’edat avançada, que la salut mental és una d’aquestes tipologies, i que a més és molt probable que siguin comòrbides amb altres malalties.

  • Al Regne Unit, el govern va anunciar més inversió en salut mental pels propers anys, creu que aquesta inversió tindrà algun impacte en aquest grup de població?

Des de l’àmbit de la investigació, hi ha un augment en els fons destinats a la recerca d’una cura per a la demència, que està molt bé, però que no significarà cap canvi en la població en els propers deu o vint anys – que és el temps que necessita un nou medicament en comercialitzar-se. Fins aleshores, tenim que fer moltes coses per millorar els sistemes de salut.  Els esforços a curt termini han  de centrar-se en l’atenció en salut, tenint en compte el creixement de la població d’edat més avançada amb demència o amb altres malalties cròniques, és el més gran dels reptes. Així que em temo que venen temps de canvis.