Actualment creix l’apreciació de la importància de la flora intestinal en la salut i les malalties. Estudis recents han demostrat la relació entre la flora intestinal i malalties comunes com l’obesitat. Més enllà d’el fet físic, el rol que té al funcionament cerebral, el comportament i en la salut mental han suscitat l’interès de neurocientífics i dels psiquiatres.
L’article presenta un resum de les presentacions de l’any passar al simposi de “flora intestinal i funció cerebral, comportament i malaltia” que es va organitzar a Vancouver, Canadà. Existeix un reconeixement ampli sobre el rol del microbioma en la determinació del comportament. De fet, s’ha comprovat la seva influencia en el desenvolupament del cervell durant el creixement dels nens.

La comunicació de la flora intestinal amb el cervell, referida com eix cerebro-flora intestinal, representa un nou eix biològic sobre allò que les noves teràpies basades en l’alimentació es poden influir en el comportament. Molts estudis sobre mecanismes en els que els microbis poden influir en el comportament han conclòs que aquests mecanismes involucren el sistema immunològic en una certa mesura. L’atenció dels científics està ara en els mecanismes de la comunicació cerebro-flora intestinal on el sistema immunològic no intervé. Un estudi publicat el 2012 a l’American Journal of Physiology estableix que la microflora és capaç de produir in situ grans quantitats d’hormones dopaina i norepinefrina biològicament actives en el sistema endocrí que afecten la neurofisiologia.

Com aquest bacteri és prolífic en la producció d’hormones neuroendocrines, es pot concloure que aquesta producció bacterial de components neuroactius en el lumen de l’intestí podria influí en receptors neuronals específics. En la majoria d’estudis s’utilitza un bacteri probiòtic com Lactobacillus o Bifidobaterium que produeixen altes quantitats de neuroquímics per mecanismes neuronals definits que podrien modular el comportament.

A un estudi del 2011 es va observar la reducció de la probabilitat d’ansietat i depressió en ratolins alimentats amb un probiòtic com L. rhamnosus. Malgrat que l’estudi no quantificava el volum de GABA produït per l’administració del probiòtic, es va demostrar que el mecanisme a través d’un receptor GABA evidenciava la capacitat del bacteri d’influenciar el comportament a través d’una ruta neuroquímica dirigida.

Avui dia, les recerques es centren en els estudis amb persones i de com la microflora influeix en malalties mentals com la depressió, l’ansietat, l’autisme o malalties neuronals com l’esclerosi múltiple, l’Alzheimer o el Parkinson. Un estudi recent mostrava com la ingesta probiòtica afectava el funcionament del cervell en dones sanes. Durant quatre setmanes d’estudi del consum probiòtic es va observar una reducció en la resposta de la xarxa cerebral extensiva a tasques de reconeixement emocional.

Malgrat els estudis recents, l’article subratlla l’existència de preguntes encara obertes per a resoldre com la manera en què la microflora envia senyals al cervell. Els estudis estan encara en una fase molt inicial per a definir el com la flora afecta en el comportament. Un altre aspecte que s’estudia és el d’esbrinar els components individuals dels bacteris que influeixen en els efectes d’elles mateixes. En això hi podrà contribuir els avenços en el camp emergent de la metobolòmica per a entendre millor les cascades de senyals dels bacteris.

Finalment, com la majoria dels estudis s’han experimentat només en rosegadors, més estudis en humans són necessaris per a determinar si intervencions o tractaments amb bacteris poden tenir un efecte positiu en la salut mental, el anomenat efecte psicobiòtic. Alguns estudis preliminars s’han basat en manipular la composició de la microflora en la depressió o l’autisme,, ara és el moment d’un anàlisi comprensiu de la microflora en altres trastorns com l’esquizofrènia, l’ansietat, les addiccions i els trastorns alimentaris, per a determinar si aquests canvis probiòtics tenen alguna relació causal amb la simptomatologia psiquiàtrica.

 


Font: Foster JA, Lyte M, Meyer E, Cryan JF. Gut microbiota and brain function: An evolving field in neuroscience. 2015. Disponible a: http://ijnp.oxfordjournals.org/content/early/2015/11/17/ijnp.pyv114