La recessió econòmica té un enorme impacte en la salut i el benestar de les persones, especialment  en els grups més vulnerables. Als països que han patit un major impacte de la crisi, les condicions de vida – exclusió social i augment de la pobresa – i les laborals – major taxa d’atur i precarietat laboral – s’han empitjorat de manera substancial. Gairebé la meitat dels europeus coneixen a algú que ha perdut la feina a causa de la crisi, un fet que ha agreujat la por a perdre el lloc de treball.

Les repercussions que aquests factors tenen en la salut són evidents. Per això, en aquest context la salut mental ha de ser una àrea reforçada durant els períodes de recessió, especialment en aquelles regions on la taxa de trastorns mentals ja era alta abans de l’esclat de la crisi.

L’article revisa els factors socioeconòmics i els resultats en salut mental que s’han analitzat amb més freqüència, així com les poblacions més vulnerables davant d’una recessió econòmica, i planteja també noves vies d’investigació.

La revisió proposada té una mostra de 183 estudis que es van realitzar entre els anys 2004 i 2014 a on s’evidencia el creixent impacte de la crisi i les recessions econòmiques en la salut mental, malgrat que no existeixin estudis més exhaustius. La comparació de dades epidemiològiques abans i després de la crisi són sòlides i mostren un augment dels problemes de salut mental, però, no obstant això, resulta difícil mesurar l’extensió i la duració d’aquests impactes per tal de trobar quines són les causes exactes.

Geogràficament, la majoria dels estudis es van realitzar als Estats Units i a Europa, especialment en els països on el cop de la crisi va ser més fort, com a Grècia, Espanya i Itàlia. Als països amb una renda per càpita més baixa o en vies de desenvolupament s’han trobat molt pocs estudis, malgrat que es calcula que l’impacte en la salut, probablement, ha estat més gran a causa dels  seus pressupostos en salut limitats i especialment en relació amb els serveis de salut mental.

Encara que les relacions causa-efecte no estiguin encara clares, sembla evident la relació de les crisis econòmiques amb la pèrdua de benestar psicològic, el desenvolupament de trastorns mentals comuns, addiccions i amb l’aparició de comportaments suïcides. Els grups més vulnerables de les recessions són les persones aturades, les persones amb deutes o dificultats econòmiques, les persones amb problemes mentals preexistents i les famílies amb nens. Tot i que el fenomen és molt més complex, s’ha reconegut que els determinants socioeconòmics que porta a sobre les crisis econòmiques tenen un efecte en l’augment de comportaments suïcides entre els grups esmentats anteriorment.

Recentment s’ha posat en evidència que si es considera el creixent nombre de persones a l’atur, el 27% dels europeus menors de 18 anys estan en risc d’exclusió social o de pobresa. Actualment, la desprotecció de la salut mental dels més joves i la no capitalització de la seva força laboral podrien indicar nous problemes de salut mental en els futurs adults.

S’ha evidenciat que els trastorns mentals i per abús de substàncies tenen una càrrega superior i més presencia en els països desenvolupats, i constitueixen un problema de salut pública important. Donat que aquestes situacions poden agreujar el desenvolupament de trastorns mentals i la taxa e suïcidis, l’article conclou que és la responsabilitat de tots la reducció d’aquests costos intolerables en salut mental derivats d’aquestes crisis. En temps d’ajustaments i d’austeritat, els països han de balancejar de manera apropiada els recursos existents. Les reformes estructurals i la implementació de mesures disponibles i apropiades en salut i en el benestar de les persones contribuiran a una economia més productiva i atorgarien uns actius socials més desitjables*.


Font: Frasquilho D, Gaspar M, Salonna F, Guerreiro D, Gaspar T, Caldas-de-Almeida JM, Mental health outcomes in times of economic recession: a systematic literature review. BMC Public Health. Febrero 2016. Disponible en: http://bmcpublichealth.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12889-016-2720-y

*Veure també una publicació de l’OMS de l’inici de l’actual crisis econòmica: http://www.euro.who.int/en/health-topics/noncommunicable-diseases/mental-health/publications/2011/impact-of-economic-crises-on-mental-health