L’any 2008 va començar la pitjor crisi econòmica que ha patit Europa des de la Segona Guerra Mundial. Aquesta crisi ha tingut un impacte inevitable als sistemes de salut i efectes molt heterogenis en la salut dels europeus. Molts països han reduït els pressupostos de salut i molts han dut a terme retallades i fortes mesures d’austeritat.

Tot i que les relacions causa-efecte no estan encara clares, sembla evident la relació de la crisi econòmica amb la pèrdua de benestar psicològic, el desenvolupament de trastorns mentals comuns, addiccions i aparició de comportaments suïcides.

L’article realitza una revisió de 41 estudis sobre els efectes de la recessió econòmica en la salut. La majoria dels treballs provenen de dos dels països més afectats: Espanya i Grècia. La majoria dels estudies més rellevants registren un increment de suïcides des de l’inici de la crisi, especialment en homes en edat de treballar i en situació d’atur de llarga durada. Un estudi empíric realitzat amb dades de 26 estats europeus mostra la relació positiva de l’atur amb l’augment de les taxes de suïcidi i d’homicidi, i una reducció de les morts en accident de trànsit.

Curiosament, els estudis analitzats centrats en la mortalitat general mostren una imatge diferent, amb una mortalitat global que sembla no està afectada o que fins i tot es redueix durant els anys de la crisi. A treballs precedents s’havia assenyalat que la raó podria ser a estils de vida més saludables durant els anys de dificultats econòmiques (per exemple, els accidents de trànsit). Segons recull un altre estudi estatunidenc elaborat pel National Bureau of Economic Research, en general la mortalitat és procíclica  – es mou en la mateixa direcció que el cicle econòmic de la renda – i es redueix en períodes de recessió, mentre que els suïcidis són anticíclics – es mouen en sentit contrari a la renda en cada fase del cicle – i augmenten quan la situació econòmica empitjora.

Els investigadors també han trobat indicis de que la salut dels migrants, especialment  dels que estaven en situació irregular i no tenien seguretat social, ha empitjorat molt més durant la crisi que la de les persones originaries dels països analitzats.

En relació amb els resultats de salut mental, molts estudis reforcen la relació entre l’empitjorament dels indicadors econòmics amb una pobre salut mental, especialment en els homes. Per exemple, a Grècia, un estudi sostenia que la probabilitat de desenvolupar una depressió greu en 2011 era, per qualsevol persona, 2,6 vegades superior respecte a l’inici de la crisi en 2008. A Espanya, un altre estudi recollia l’increment el 2011 de la depressió en dones en un 23% i en homes un 13% respecte l’any 2003.

No obstant, els autors de la revisió destaquen que tots els treballs van ser avaluats per detectar possibles errors de biaix. De tots ells, 29 (73%) es van considerar amb un alt risc de biaix; nou (23%) amb risc moderat, i només dos van ser qualificats com de baix biaix, la qual cosa limita les conclusions que es puguin extreure.


Font: Divya Parmar, Charitini Stavropoulou, John P A Ioannidis. “Health outcomes during the financial crisis in Europe: systematic literature review”. BMJ, juliol 2016. Disponible a: Health outcomes during the financial crisis in Europe: systematic literature review

Agencia SINC. Más suicidios y peor salud mental por la crisis en España y Grecia. Setembre 2016. Disponible a: http://www.agenciasinc.es/Noticias/Mas-suicidios-y-peor-salud-mental-por-la-crisis-en-Espana-y-Grecia