Un informe publicat el març de 2015 per The Health Foundation, organització benèfica britànica que realitza estudis sobre les polítiques d’atenció sanitària, repassa les dades més recents sobre la salut mental a Anglaterra. L’informe, de nom “Is mental health care improving?”, analitza la qualitat dels serveis d’atenció sanitària de les persones amb problemes de salut mental a Anglaterra i es focalitza en tres grups poblacionals: adults amb problemes de salut mental comuns, adults amb problemes de salut mental greus, i nens i joves amb problemes de salut mental.

S’estima que l’any 2007 hi havia a Anglaterra uns 10,2 milions d’adults que tenien algun problema de salut mental (el 20% de la població); la majoria, uns 6,1 milions, tenien trastorns mentals comuns –normalment lleus o moderats– com depressió o ansietat; un 0,7% de la població tenia desordres de la personalitat i un 0,5% problemes psicòtics. D’altra banda, les xifres indiquen que cada any més de 2 milions de ciutadans anglesos tenen algun tipus de relació amb els serveis de salut mental, encara que molts d’ells no ho fan a través del National Health Service (NHS). L’estudi realitzat per The Health Foundation demostra que els serveis d’atenció als problemes de salut mental comuns ha millorat, tot i que els serveis d’atenció secundària (normalment referits a casos de trastorns mentals greus), per bé que han augmentat, també tenen un accés més complicat i són més coercitius que anys enrere. També s’indica que els nens i joves amb problemes de salut mental disposen de poca informació i de pocs serveis de qualitat malgrat que s’estima que l’any 2004 un 10,1% d’aquest grup poblacional tenia algun tipus de trastorn mental. Finalment, l’informe també fa incidència en l’elevat cost que suposa per Anglaterra el tractament de la salut mental: fins a 105 millards de lliures l’any.

La majoria d’adults amb problemes de salut mental comuns, especialment els que tenen depressió o ansietat, són tractats pels serveis d’atenció primària del NHS. El número de pacients que han accedit a serveis d’assistència psicològica ha augmentat aquests últims anys a causa de la millora del programa Improving Access to Psychological Therapies (IAPT). S’han fet molts esforços per arribar a tota la població i s’espera que cada any comencin tractament uns 900.000 ciutadans; cal tenir en compte que l’any 2014 hi havia 2,9 milions de persones registrades als serveis de medicina general amb un diagnòstic de depressió (un 6,5% dels adults), tot i que s’estima que Anglaterra hi havia 4,8 milions de persones amb aquest problema de salut mental (un 13,4% dels adults). Respecte el temps d’espera per rebre tractament, els estàndards de l’IAPT recomanen començar abans de 28 dies; això passava en un 64% dels casos, encara que un 10% dels pacients van assegurar haver esperat més de 90 dies. Pel que fa a la ràtio de recuperació de persones amb problemes de salut mental comuns, l’informe indica que un 44% assoleixen l’objectiu (per sota del 50% que es va proposar el govern). Amb tot, més d’un 85% dels ciutadans afirmen estar satisfets amb els serveis que presta el sistema de salut mental en cas de trastorn mental comú.

Els adults amb problemes de salut mental greus que van accedir a serveis d’atenció de salut mental secundaris va créixer en 156.000 persones entre el 2012/13 i 2013/14, i les derivacions a centres de salut mental comunitaris van pujar un 13%. Tot i això, cal dir que una proporció elevada d’aquest grup poblacional no rep tractament (a tall d’exemple, un 35% de les persones amb trastorns psicòtics no en rep) i que el número d’interaccions entre els professionals sanitaris i els pacients va baixar en gairebé 800.000 visites entre el 2011/12 i el 2012/13. Respecte el temps d’espera per rebre tractament, les dades són molt variables però es preveu que el govern apliqui un estàndard de cara el 2020. També s’ha d’assenyalar l’augment del número d’ingressos en contra de la voluntat del pacient, que entre el 2009/10 i el 2013/14 va augmentar un 14%. Les minories ètniques són estadísticament les que van rebre més tractament per força; caldria analitzar-ne més detingudament les causes. Finalment, un 66% de la població considera que els serveis d’atenció de salut mental secundaris mereixen almenys un 7 sobre 10 de valoració.

Pel que fa als suïcidis, els homes d’entre 45 i 59 anys són el grup poblacional amb un risc més elevat de suïcidi, amb una ràtio de 25,1 morts per cada 100.000 habitants. D’altra banda, malgrat que la ràtio de suïcidis va augmentar, les persones que rebien tractament a través de serveis de salut mental secundaris va disminuir respecte anys anteriors (arribant a un nivell de 80,6 morts per cada 100.000 habitants). Sobre aquests dades, s’ha de dir que la taxa de mortalitat de les persones amb problemes de salut mental greus és 3,4 cops més alta que la de persones sense problemes de salut mental. Així, la taxa de mortalitat de persones de menys de 75 anys és de 383 defuncions per cada 100.000 habitants, mentre la de persones que reben serveis d’atenció secundària és de 1.319 defuncions per cada 100.000 habitants.

Pel que fa a nens i joves amb problemes de salut mental, només existeixen estadístiques corresponents a les admissions d’atenció secundària i, per tant, no és possible analitzar detalladament el Child and Adolsecent Mental Health Services (CAMHS). En qualsevol cas, s’ha evidenciat que nens i adolescents amb problemes de salut mental tenen dificultats per accedir a un tractament. L’any 2010 més del 75% dels metges de capçalera asseguraven que rarament podien accedir a teràpies psicològiques pels seus pacients menors d’edat (l’any 2004 només un 25% dels nens i un 13% dels adolescents de sexe masculí amb problemes de salut mental rebien tractament). Malgrat aquestes dades, els informes dels proveïdors de salut demostren que la demanda de serveis del CAMHS ha augmentat, en alguns casos fins el 20%. Pel que fa al temps d’espera per rebre tractament, els proveïdors de salut indiquen que l’any 2013 se situava en una mitjana de 15 setmanes; alguns pares i usuaris asseguraven, però, que els seus fills havien hagut d’esperar més d’un any per rebre tractament i descrivien la situació com una “batalla”.

En definitiva, històricament els serveis de salut mental d’Anglaterra han estat de menor qualitat que els d’atenció mèdica general, i aquests últims anys han vist com la seva imatge empitjorava. Hi ha qui assegura que aquest fet es deu a la falta de finançament (hi ha estudis recents que demostren que el finançament ha baixat en 700 milions de lliures, és a dir, en un 8%, durant aquests últims anys). Tot i això, també cal destacar que recentment han sorgit iniciatives que posen l’accent en l’atenció de la salut mental, com per exemple les desenvolupades pel programa IAPT per a nens i joves, o també, el recent anunci d’inversió de 250 milions de lliures anuals en aquest sentit. En termes generals es pot dir que els serveis han millorat pel que fa al cost-efectivitat. Caldrà veure fins a quin punt aquesta millora repercuteix en la població.